El mapa de les desigualtats a Barcelona
Aquest article dóna compte d’una eina recentment publicada dins el domini de Barcelona en Comú; per tant, i en primera instància tenim davant una peça web interactiva que no és acadèmica ni periodística sinó política: la càpsula de text a l’esquerra de la pantalla d’entrada ens adverteix del propòsit demostratiu del mapa de Barcelona que es visualitza: mostrar “una ciutat cada cop més polaritzada” mitjançant la representació geogràfica (simplificada) i proporcional dels seus 73 barris, que -d’entrada- prenen diferents tons de color en funció de les variables que triem al desplegable de l’esquerra (fig.1).
Després veurem el joc amb els paràmetres de l’esquerra, quedem-nos d’entrada amb quelcom evident: enfront de la popular -alhora que caduca- formulació de les barcelones de “sobre i sota de la Diagonal” es recupera la visió montalbaniana: “Barcelona no es Barcelona, sino Barcelonas. La cultura ya ha codificado una Barcelona brillante y mesocrática que es la que está en los libros. Yo he querido destacar del coro a unos cuantos solistas hasta ahora inatendidos y contribuir a una memoria diferente de una ciudad pluridimensional” (Barcelones, 1987, Empúries.)
En aquest primer desplegable (el de l’esquerra) ens trobem una llarga sèrie d’indicadors, extrets de fonts de dades públiques (cas de l’Open Data de l’Ajuntament de Barcelona, del seu departament d’estadística, l’Idescat o d’altres). Cal assenyalar que en algun cas, la variable està calculada: per exemple a “Places turístiques” es sumen els apartaments, els habitatges d’ús turístics declarats i les places d’hotels. En altres casos, les dades s’agrupen per districtes i/o en sèries temporals, com en “Ajuts socials” o “Renda familiar disponible”.
Com no resulta del tot fàcil comparar a primer cop d’ull tants barris l’eina incorpora l’opció de fer click a sobre el que ens interessi en particular per veure quin valor manifesta en funció del paràmetre triat (fig.2). Es aquí on emergeix la singularitat de cada racó de la ciutat, i ho fa sovint de forma cridanera, quan no dramàtica (cas de les diferències de fins a 6 anys en l’esperança de vida entre Sarrià i el Raval).
D’altra banda, a l’extrem superior dret trobem la llegenda cromàtica corresponent a cadascun de la sèrie de valors, segons el conegut mètode dels quintils, que divideixen la distribució en cinc parts. Així, en el cas de l’Abstenció (fig.2) trobem el mínim (34.9, Les Tres Torres) i el màxim (72.2, Torre Baró) representats pel to més clar i el més fosc de la paleta vermellosa, dins un rang d’intervals algo desiguals.
Tot plegat s’enriqueix si triem també una variable a la segona llista desplegable, en aquest cas expressada com un percentatge dins un gràfic circular (Fig.3).
Atur registrat (2014) >Abstenció >Pressió turística >Sense estudis >Sanitat privada >Sanitat pública >Ajuts socials (2013) >Esperança de vida
Com en la primera tanda de variables, també algunes són resultat de càlculs específics; destaquem l’ Index de pressió turística, on s’imagina que totes les places s’ocupen -a l’agost per exemple- i es calculen de cada 100 persones residents, quants serien turistes?
Les lectures es multipliquen: per exemple si creuem la renda disponible amb l’abstenció (Fig.4) o amb altres combinacions escollides lliurement per l’usuari de l’aplicació.
Finalment destacar que l’eina és oberta i col.laborativa, de manera que la ciutadania pot aportar sets de dades per incorporar-les, més enllà de la campanya electoral.
El mapa interactiu ha estat recollit a diferents articles periodístics: